Notícies
Gustavo Díaz Arenas, esportista natural de l'Alqueria de la Comtessa i entrenador del Club Taekwondo La Safor Gandia, acudirà el mes d'abril al mundial de Corea del Sud que es duu a terme del 21 al 24 d'abril, amb la participació de 784 atletes de 62 països.
El passaport el va aconseguir al campionat d'Espanya disputat a La Nucia, amb els seus companys d'equip, Ramón López i Patricio Martínez, en representació de la Federació de Castilla-La Mancha. A més, Díaz Arena va ser bronze individual a Màsters 1 (de 40 a 50 anys).
Gustavo Díaz Arenas
Gustavo Díaz Arenas anirà al seu segon Mundial de taekwondo en la modalitat de poomsae en trio sincronitzat de la categoria trio 2 (a partir de 30 anys d'edat), després de ser el setè classificat al de Perú a l'any 2016.
Si repassem el palmarès de Gustavo ens trobem amb una persona apassionada de l'esport amb entrega, força i recerca persistent de l'excel·lència com a segell d'identitat. Podem destacar els seus títols: or a Turquia, plata a Sèrbia, bronze a Portugal i la participació al Mundial del Perú el 2016.
Com vas començar al món de l’esport? Ens podries explicar de forma breu la teva trajectòria com a esportista?
De tota la vida he fet esport, quan jugava a futbol ací o als 8 anys ja vaig començar a fer halterofília. A partir dels 15 anys un dels meus germans va començar a fer taekwondo i va arrastrar a tots els germans, i a partir d’ací vaig començar en el món que ara m’ompli tant. Durant 31 anys he estat practicant aquesta activitat. Al principi era una mica un hobby, però s’ha convertit en una professió i la meua passió.
Vaig iniciar les classes de taekwondo a Gandia i a partir d’ací vaig començar a competir en la modalitat de combat. Va arribar un moment en 26 o 27 anys que em vaig cansar del combat, i vaig iniciar la competició en tècnica i des d’aleshores vaig iniciar la docència amb el Club Taekwondo l’Alqueria de la Comtessa i al pas dels anys vam anar a Gandia i es va nomenar Club Taekwondo de la Safor.
Com combines la teva feina amb els entrenaments?
Sóc policia a Benissa i els horaris m’han permès poder combinar-ho bé. Treballe 7 dies i tinc altres 7 dies lliures, per tant em dona molt d’espai per a poder organitzar-ho tot. És qüestió de voluntat i organitzar-se. Per exemple, avui m’ha alçat a les 6 del matí per a fer un entrenament de 2 hores al pavelló de Gandia. I el cap de setmana des de principi d’any estem anant a Madrid a entrenar. Dedique moltes hores a tot.
Per a la gent que no ho coneixia, en què consisteix la modalitat per la qual et presentes al Mundial?
El poomsae és una combinació-coreografia de 20-25 moviments, defenses i atacs amb punys i puntades de peu, executats en una línia de moviments contra diversos adversaris imaginaris. Mostra l'essència i l'art del taekwondo. Es valora molt la precisió, l’equilibri i el ritme. Té que hi haure molta harmonia. Hi ha una part de presentació i una altra de tècnica. Si partim de 10, 4 punts val la tècnica i 6 punts la presentació. La dificultat està en ser precís i contundent en els moviments.
Aquest és el teu segon mundial, com ho portes? Estàs més o menys nerviós que l’última vegada?
L’únic que vull és anar i participar. No sé quants campionats del món, d’Europa o d’Espanya em queden, i per tant estem treballant molt per a poder estar a l’altura. Portem 3 anys sent els primers en rànquing nacional competint amb gent jove. Nosaltres sabem l’esforç que fem per a poder estar ací. No pot durar tota la vida, per tant, cada campionat em fa tindre molta il·lusió i nervis, però no com la primera vegada, estem molt més tranquils. Venim de ser bronze en el campionat d’Europa i ens veiem que estem situats i còmodes amb aquest grup.
T'esperaves tornar a formar part de la Reial Federació Espanyola? Què se sent?
Tota la vida ha sigut un somni per a mi formar part de la Reial Federació Espanyola. Formar part de la selecció de la Comunitat Valenciana ja era per a mi un repte i un desig. Però no és per sort, s’ha treballat molt.
En 2015 vaig començar a participar en la Federació Espanyola en campionats internacionals. És com si estigués ja en ma casa. Em sento a dia d’avui que he d’estar ací perquè de tot el treball que he fet si algun premi mereixo és estar participant i representar a Espanya. Després eixirà millor o pitjor, però crec que tant ells com jo sentim que hem d’estar ací. Moltíssima il·lusió de continuar estant per l’esforç diari que em costa estar ací.
Què esperes del mundial d'aquest any? Com celebraries la victòria?
Un mundial és un mundial. El taekwondo és asiàtic, és Corea. Ens espera un campionat especial perquè anem a un lloc on és molt important el art marcial, per tant els països asiàtics sempre són forts. Estem entrenant per a guanyar el campionat del món, tenim confiança per a guanyar-lo, però sabem que serà difícil. És tot un repte, però si el nostre equip està ací és per alguna raó i si estem es que podem lluitar per una medalla. Podem estar al pòdium o quedar sèptims, o no passar a la final.
Guanyar el campionat del món seria lo més, si guanyem alguna cosa important faria. Ens anem una setmana abans, si ens quedarem una setmana més jo crec que ni tornàvem perquè seria meravellós i aconseguir una medalla per a nosaltres seria molt important perquè portem molts anys en açò, aleshores trobar-se en aquesta situació a nivell mundial en un campionat d’aquesta indole per a nosaltres és molt important anar allí.
Quin consell donaries a totes aquelles persones que busquen seguir els seus somnis com a esportistes d'elit?
Jo diria que no tinguin presa en aconseguir els seus somnis o objectius. En este món no has de tindre presa, perquè vivim en una societat que vol resultats ja i si volem els resultats ja anem malament.
Si estàs iniciant en un esport el que has de fer és tindre paciència i gaudir, i aprendre de tot el món. La millor forma d’avançar és aprenent i jo de les persones que més he après és dels xiquets quan estic donant classe. A mi els xiquets m’han aportat moltíssim.
El més important és tindre un bon recorregut en la base: en provincials, en autonòmics, en participacions, exhibicions al poble, etc. Totes aquestes coses són les que et fan més fort i a partir d’ací ja pots anar fent un camí a objectius alts. Objectiu principal, per exemple, ser millor en un gimnàs i a partir d’ací ja es comença, i s’agafa una estabilitat. I tot va arribant pas a pas.
Gustavo amb el seu equip
