El poble

  • Dades generals
  • Descripció
  • Com arribar-hi
  • Llocs d'interés
  • Festes i esdeveniments
  • Dades generals

    Denominació oficial: L’Alqueria de la Comtessa
    Superfície: 2.10 km2
    Població a 01/01/2021: 1.525 habitants
    Gentilici: Alquerians - "Bautxos"
    Partit judicial: Gandia
    Coordenades: 38º56’15” N, 00º09’00” W

  • Descripció

    L’Alqueria de la Comtessa és un municipi de la Comunitat Valenciana (Espanya), que pertany a la província de València, comarca de la Safor.



    El terme municipal de l’Alqueria de la Comtessa limita amb les següents localitats: Bellreguard, La Font d’En Carròs, Oliva, Palmera, Piles i Rafelcofer, totes aquestes de la província de València. I està situat entre les ciutats de Gandia i Oliva, pròxim a la costa. La ubicació en plena horta de Gandia i pròxima al riu Serpis, fa que la totalitat del sòl del seu terme municipal siga una planura d'argiles constituïdes per sediments quaternaris del període Plistocè; excepte a la muntanya del Rabat, que és un montijol aïllat de calcària, amb una longitud d'un quilòmetre i una altura d'uns 176m, típic en esta classe de planures al•luvials.

    El clima és mediterrani. Els vents dominants són els de nord i est i és este últim el que produeix les pluges. Del nord-oest al sud-est passa la carretera de Gandia a Oliva, i, transversalment a esta, la de Piles a Rafelcofer.

    L’origen històric de l’Alqueria de la Comtessa és una alqueria morisca que pertanyia al ducat de Gandia. En 1562 es va agregar l’Alqueria dels Frares. És una parròquia independent des de l’any 1773, fins aleshores depenia de la parròquia de Rafelcofer.

    El creixement demogràfic ha sigut irregular durant els últims vint anys. De 1990 a 1995 passà de 1605 a 1557 habitants, del 1996 a 2000 disminuí de 1487 a 1382 i del 2001 fins al 2010 ha ascendit de 1414 a 1492 habitants.

    D’una banda, la indústria, de menys importància que l'agricultura, estava representada pel moble, el calçat i la fabricació d’envasos per a la taronja. I d’altra, la seua economia està basada tradicionalment en l’agricultura; la superfície cultivada ocupa la major part del terme. En el secà hi ha plantats oliveres i garrofers. En el regadiu, que ocupa la major part del terreny, és la taronja el cultiu més important.

    El nord del terme municipal és tot camp de tarongers que només es veu alterat pel barranc de Palmera o de Seret -com diuen a l'Alqueria- que envolta el poble pel nord i serveix de límit amb el terme de Palmera. El relleu de l'horta és pla, i va ascendint cap al SO a mesura que ens apropem de les faldes de la Serra Gallinera, amb una mitjana de 16m sobre el nivell de la mar. Les zones més altes de l'horta se situen al SO del terme, a les partides del Fil del Poble i el Rabat, i les més baixes les de Sotaia i Rafalatar.

    La població té forma allargada i al terme trobem els paratges d’El Rabat, també anomenat muntanyeta de la Creu o el Pericó, és un tossal on hi havia un poblat ibèric que ocupava el cim. S’hi han descobert habitacles que aprofitaven la muralla com a mur i que s’havien d’utilitzar com a emmagatzematge de gra; i la muntanyeta de sant Miquel, també amb restes d’un poblament ibèric tardà.

    En últim lloc, l'Alqueria de la Comtessa participa en un sistema d'irrigació fòssil, estés per la planura costanera de la comarca, d'origen islàmic, l'aigua procedeix del riu Serpis, embassada en l'assut d'En Carròs i dirigida cap a l'Alqueria per la sèquia Mare i la Sèquia Comuna d'Oliva.

  • Com arribar-hi

    LOCALITZACIÓ

    L’Alqueria de la Comtessa és un municipi de la Comunitat Valenciana, concretament està situat a la província de València, comarca de la Safor. Pel nord afronta amb els municipis de Palmera, Bellreguard i Gandia, per l’est amb Rafelcofer, pel sud-oest amb el de la Font d’en Carròs, pel sud i sud-est amb Oliva i Piles respectivament.

    COM ARRIBAR-HI

    Carretera: la carretera N-332 passa pel municipi de l’Alqueria de la Comtessa; a més, a prop de la població estan les eixides de l’autopista A-7 d'Oliva i de Xeresa.

    Autobusos: les línies d’autobusos que passen per l’Alqueria de la Comtessa són: la línia Pego- Gandia i la línia la Font d’En Carròs-Gandia. La regularitat d’eixida dels autobusos és cada mitja hora des dels diferents punts d’origen. Pel que fa a la línies interprovincials, a Gandia n’arriben des de València i Alacant i des de Madrid.

    Tren: les estacions més pròximes a l’Alqueria de la Comtessa estan situades a Gandia i Dénia.

  • Llocs d'interés

    • ESGLÉSIA “SANT PERE APÒSTOL”

      Què podem trobar a l'Alqueria de la Comtessa? Vingueu i ho descobrireu, de moment us deixem una xicoteta descripció dels nostres llocs més emblemàtics.

      En el centre del seu nucli urbà, s'alça el temple parroquial de Sant Pere Apòstol: església de grans proporcions, i construïda a principis del segle XX, en substitució d'una anterior que datava d'inicis del segle XIX. És obra de l'arquitecte, fill d'aquest municipi, Vicente Sancho Fuster, i gràcies a l'entusiasme del rector José Ramón Soler Espí i a les donacions de tot el poble de l'Alqueria de la Comtessa.

      El 24 de març de 1904 es va col•locar la primera pedra davall el Presbiteri, i va ser inaugurada amb motiu de les festes patronals per l'arquebisbe de València el dia 26 de juny de 1909. Donat la data d’inauguració, l’any 2009, la nostra església va complir 100 anys i a més a més, eixe mateix any es va celebrar l’Any Paulí.

      L'edifici respon a l'estil acadèmic valencià de finals del segle XIX, amb reformes neoclàssiques que delimiten una planta de creu llatina, de tres naus amb arcs de mig punt i cobertes per voltes sobre pilastres.

      En la croada una gran cúpula sense llanterna. Donen una gran personalitat a esta església parroquial els detalls eclèctics, neobizantins en l'exterior i en els retaules, que li brinden una aparença modernista.Dissenyat en fusta, d'estil neoclàssic. Tots els diumenges de Pasqua es trau en processó a Sant Pere Apòstol, en el famós acte de “l’Encontre”, on també es fa una tradicional solta de coloms. Les portes de l'església, són les mateixes que les de l'antiga església, blindades amb planxes arreplegades dels molins d'arròs pròxims al municipi.

      Van ser col•locades un 12 de desembre de 1906 i es van tornar a reformar al juliol de 1998, amb planxes noves de llautó i la col•locació de 1500 claus per a ornamentar a Sant Pere Apòstol, patró de l'Alqueria de la Comtessa.

    • EL RABAT

      És un antic caseriu situat als peus de la Muntanyeta de Sant Miquel en el terme municipal de l'Alqueria de la Comtessa, forma part d'una xicoteta lloma compartida per tres termes municipals: el seu vessant nord per Rafelcofer i l’Alqueria de la Comtessa i el vessant sud per la Font d’en Carròs.

      Podem fer menció al Rabat, ribat en àrab, caseriu fortificat, campament, monestir d'una orde religiós-militar musulmana. L’ocupaven voluntaris defensors de l'islam que vivien en estes comunitats. Eren una espècie de monjos guerrers, amb la missió de llançar atacs ofensius en terres cristianes. Els podem comparar amb cavallers d'ordes militars que després tindrien els cristians.

      La llarga estada dels musulmans en les nostres terres ens aporta un gran perfeccionament dels sistemes de reg que anteriorment havien construït els romans, uns sistemes de reg que encara s'usen en l'actualitat. En estes terres, són abundants les aigües superficials i freàtiques. L'aigua es considerava una propietat comunal i inseparable de la terra, contràriament en altres zones, on l'escassetat d'aigua, afectava a tots i s'havia de pagar. Les sèquies eren conservades, igual que hui, per les comunitats dels regants. Aquest sistema de reg es basa en el cabal del Riu d'Alcoi, que pel seu cabal irregular, amb períodes de sequera i d'avingudes fortes, donava molts problemes.

      Totes estes séquies, estaven regides per persones “els sequiers”, que governaven els assumptes de cada séquia. En aquella època els cultius eren les vinyes, les oliveres, les garroferes. També s'explotava la morera, l'espart, les figueres, les pereres, els dàtils i les ametles. Quasi al final de l'època musulmana es va introduir la taronja com a arbre ornamental, i la canya de sucre.

    • L’ERMITA DE SANT MIQUEL

      Encara que l'Ermita està situada en el terme municipal de l'Alqueria de la Comtessa, pertany a la Font d'en Carròs. Antigament estava oberta al públic, en ella se celebraven les misses tradicionals. En canvi, en la actualitat està tancada, encara que es pot visitar per fora.

      Es troba situada dalt de la muntanyeta de Sant Miquel i es pot anar a passar el dia i gaudir de les vistes que la naturalesa ens ofereix. Des de allí dalt es pot apreciar el poble de l’Alqueria, el Rabat i un paisatge ple de tarongers que ens captivarà amb el seu aroma . A més, està condicionada amb taules per això és un lloc meravellós per anar a esmorzar o berenar amb la família o els amics.

    • L’ERMITA DELS SANTS DE LA PEDRA

      La casa on s'ubica aquesta ermita és el tradicional casalot rural vinculat a una explotació agrícola que compta entre les seues dependències més significatives, a part de l'ampli vestíbul, la cuina-llar, el pati i la quadra, tots elles en la planta baixa; i les habitacions, el menjador i la cambra estan en la planta superior, amb un espai important, a nivell de l'accés per a l'oratori, que ha significat per a la població, l'emplaçament de les imatges dels Sants Abdó i Senent; de tradicional devoció popular entre la població de l'Alqueria de la Comtessa com a protectors de l'agricultura.

      Per aquest motiu, la ubicació del dit Oratori-Ermita, queda situat en la planta baixa amb accés independent des de l'exterior, per a facilitar l'entrada i les visites de la població, constituint, doncs, l'eix de l'antic “Porrat” que, en honor als Sants, se celebra la segona setmana de setembre.

      Més informació + procés de restuaració ací

    • LA “FONTETA DE LA QUARESMA”

      La remodelació i condicionament de l'entorn de la Fonteta de la Quaresma amb un còmode accés, taules i un porxo de fusta per a guarnir-nos de la pluja, ens convida a descobrir fàcilment un lloc que s'eleva un poc inadvertit, a menys de 15 minuts de la base de la muntanya i a 25 minuts des de la població, on podem gaudir d'una comarca que s'obri a la modernització i a l'expansió urbanística.

      Un ascens còmode per un senda ben cuidada, ens permet assaborir panoràmiques diferents de camps de tarongers i de colorit enfront la mar, a molt poca distància de la població. L'ecosistema muntanyós descendeix i es fon amb els camps de tarongers a través de senzills pastius. El disseny de l'entorn ha sigut heretat en anys, de pares a fills. I d'això que la fauna estiga sotmesa directament a esta vegetació generalitzada de cítrics en tota la comarca de la Safor.

    • EL MOLÍ D’ARRÒS

      Un edifici important és el Molí d’arròs, actualment conegut com a molí dels Català. La primera notícia d’aquest molí la trobem en una referència d’una acta de defunció firmada el 5 d’Agost de l’any 1736, llavors el molí era conegut com “el molí dels Maians”. A finals del segle XIX, més concretament el 1890, les instal•lacions del molí foren llogades a Ferran Català Ferrando.

      Finalment, el 16 de Juliol del 1945, els diferents propietaris del molí vengueren al fill de Ferran Català, Vicent Català Peiró. Des d’aleshores i fins l’actualitat, cinc generacions han passat pel molí. L’edifici del molí, encara lògicament ampliat, conserva part de l’estructura i dependències del molí del segle XIX. Aquest molí, que rep l’aigua de la sèquia mare d’Oliva, té un cup de 1.78 m de diàmetre. Els Català també conserven la maquinària antiga, que seria l’enveja de qualsevol museu: un cup amb turbina, dues moles de farina de blast i tres de moldre arròs, entre d’altres artefactes.

    • ECO-OCI

      L’Eco-Oci és un espai habilitat per a gaudir i estar en contacte amb la naturalesa d’una manera relaxant i divertida per a tots els públics.

      En aquesta es pot passar el dia amb la companyia dels familiars i amics amb la realització de pícnics, jocs amb els menuts, rutes per les sendes que ens duen a la font de la Quaresma o a l’ermita de Sant Miquel , etc. La gent del poble utilitza aquest espai durant els dies de vacances ,quan fa bon temps (Pasqua, estiu, festius..), per a dinar i passar el dia amb la seva colla d’amics o inclòs si ho desitja quedar-se a passar la nit en la caseta que hi ha.

      L’Eco-Oci està completament equipat amb bancs, taules, contenidors, panells, mesures de protecció, excusats, un torrador, zona d’activitats, zona de cultiu i una caseta.

    • MOTOR SANT PERE

      El Motor de Sant Pere està destinat a la Comunitat de Regants, va ser cedit a l'Ajuntament el 29 de setembre de 2009 i compta amb una bomba d'extracció nova, un nou motor i funciona amb un grup electrògen.

  • Festes i esdeveniments

    • Festes patronals Sant Pere i Sant Pau (Juny-Juliol)

    • Festa dels Sants de la Pedra i Moros i Cristians (Segon cap de setmana de setembre)

    • Fira gastronòmica (Pont 9 d’octubre)

    • Foguera de Sant Antoni i repartiment de « Pambenet » ( Al voltant del 17 de gener)

    • Arrepleges de Sant Père ( Dos diumenges de juny)

Consulta açí els horaris d'atenció al públic del nostre Ajuntament de forma directa

Veure horaris